Què hem fet

Formació de tècnics en energia solar fotovoltaica

Aquest curs va anar dirigit a tècnics de països francòfons d'Àfrica occidental, per millorar les seves capacitats i difondre així l'energia solar fotovoltaica. Us animem a veure, en cinc minuts, com es va desenvolupar aquesta experiència.


Dossier énergie solaire appliqué

Dimensionnement et installation d'un réseau de système

solaire autonome et d'un système de pompage solaire

Promoció de les cuines gonze al massís d'Abune Yosef (Etiòpia)

El 2013 vam promoure les cuines Gonze a la comarca de Lalibela (Etiòpia). Es tracta d'una versió millorada de la tradicional cuina de tres pedres. Consisteix en tres peces de fang que es col·loquen envoltant la foguera formant un receptacle estanc que permet disminuir a mínims la pèrdua d'energia calorífica pels laterals. El consum de llenya es redueix en un 50-60% .Un altre avantatge que aporta és una disminució important de l'emissió de fums.

Aquestes tres peces es poden disposar de vàries maneres segons el que es vulgui cuinar. En espiral per a fer cafè, té, salses, o circular per cuinar injera -plat típic etíop, base de la seva alimentació- o coure en cassoles de base gran.


 


Es van construir deu premses i motlles a Addis Abeba i es van transportar a deu poblats dels voltants de Lalibela. Amb la col·laboració de membres de l´Oficina d'Agricultura de Lalibela, es van escollir divuit dones amb un paper actiu a la seva comunitat. Elles van rebre un curs de formació de tres dies per tal d'aprendre el maneig de les premses, la tria del millor fang i com comunicar els avantatges de les cuines Gonze vers la foguera de tres pedres. Aquestes dones van ser les responsables de la promoció, fabricació i venda de les cuines Gonze en els seus poblats i voltants, amb un preu de venda molt assequible, d'uns 2-3 euros.

A part dels beneficis per la salut de cuinar sense gaire fum, contribuïm a frenar la desforestació que està patint el massís d'Abune Yosef, un dels darrers reductes de l'ecosistema afro-alpí i d'espècies emblemàtiques com el llop de Simien.



Cuinant amb el sol al districte de Khorixas (Namíbia)

A Namíbia, com a gran part d'Àfrica, el menjar es cuina en l'anomenada foguera de tres pedres, alimentada amb llenya recollida per dones i nens als voltants dels pobles. La llenya és cada dia més escassa, la sabana està més desforestada, i molta gent pateix malalties respiratòries o oculars, resultat de l'exposició permanent al fum de les fogueres. I, en canvi, Namíbia és un dels països del món amb més hores de sol a l'any, un sol que moltes tecnologies actuals poden aprofitar, aportant beneficis ambientals, sanitaris i socials.

La “Blazing Tube”, inventada per John Grandinetti i l'associació hawaiana Developing World Solar (DWS), és una cuina solar parabòlica que escalfa oli vegetal, el qual actua com a transmissor del calor cap a l'olla on es cuina. El resultat, una eina molt potent que vam provar al nord de Namíbia, en un projecte conjunt de DWS, Sol Solidari, i la contrapart local Welwitschia Development Trust (WDT).

Es van fer arribar 125 Blazing Tube a Khorixas i dos equips de muntatge les van distribuir i muntar a les cases seleccionades. El funcionament va ser extraordinari: sota el potent sol de Namíbia la cuina aviat arribava ràpidament als 150-200ºC, i s'obtenia un rendiment superior al d'un fogó de gas. Habitualment escalfàvem aigua, com a mostra més ràpida del funcionament de la cuina, i expliquem com orientar-la, com cuinar i com tenir-ne cura perquè duri molt temps. Però quan tornàvem a passar al cap d'hores o dies, veiem olles amb arròs o carn que ja fan xup-xup sota la mirada d'admiració i agraïment dels beneficiaris, sovint gent gran amb mobilitat reduïda, que té moltes dificultats per aconseguir llenya.


Aquesta prova va servir a DWS per desenvolupar models millorats de la Blazing Tube. En definitiva, un pas més per aprofitar una font de riquesa que mai ens donarà l'esquena: el sol.


Promoció de la “Blazing Tube” a Burkina Faso

Aquesta cuina solar parabòlica escalfa oli vegetal, el qual actua com a transmissor del calor cap a l'olla on es cuina. Aquest invent és obra de l'emprenedor John Grandinetti i l'associació hawaiana Developing World Solar (DWS).

Vam introduir 60 unitats d'aquesta potent cuina a Ouagadougou, gràcies a la feina conjunta de DWS, Sol Solidari, i la contrapart local Actualité-Energie, amb qui treballem de forma habitual a Burkina Faso.

Les cuines van ser distribuïdes entre famílies, associacions de dones i petits restaurants dels barris que envolten la capital de Burkina, on l'accés a la llenya i al gas propà és prohibitiu per gran part de la població. En canvi, Ouagadougou té una elevada insolació gran part de l'any.

El projecte va consistir en distribuir les cuines, formar a les usuàries i realitzar un seguiment de la seva eficiència, del grau de satisfacció i de possibles problemes o millores a introduir. Actualment, Actualité-énergie ofereix Blazing Tubes mitjançant microcrèdits.


Comparativa entre cuina rocket i foc de tres pedres

El 2012, sempre amb ganes d'aprendre entre projecte i projecte, vam una competició entre el típic foc de tres pedres emprat a Àfrica i la cuina millorada anomenada "rocket", per veure com aquesta tecnologia ajuda a economitzar llenya. Aquí teniu el vídeo, jutgeu vosaltres mateixos el resultat.


Vuit cuines millorades de gran capacitat per a Camerun

El 2011, continuant la col·laboració de la nostra contrapart a Camerun, Africa-EduSa, i gràcies a la subvenció de l'ajuntament de Castell-Platja d'Aro, es van poder oferir vuit cuines millorades de gran mida a vuit institucions del Departament de Moungo (3 presons, 3 orfenats i 2 internats). En aquests centres, on es cuina per a moltes persones, les cuines solars o les cuines rocket familiars no serveixen, i es necessita un estri molt més gran i potent. La cuina escollida, dissenyada al Aprovecho Research Center d'Estats Units, pot preparar menjar per a un centenar de persones, utilitzant fins a un 75% menys de llenya!

Aquesta cuina porta incorporada una olla de 60 litres i una xemeneia per extreure els fums, tot i que emet fins a un 85% menys d'emissions. A cada centre beneficiat es va portar a terme una petita sessió de formació sobre el seu ús, manteniment i avantatges, entre les que destaquen la possibilitat d'emprar branques i fusta petita, que normalment cremen massa ràpid a la foguera de tres pedres.


Difonent l’energia solar a Burkina Faso

En aquest vídeo de 4 minuts vam resumir l’inici del nostre projecte d’electrificació solar a escoles i de muntatge d’instal·lacions solars familiars mitjançant micro-crèdits.



Venda subvencionada de forns solars a Etiòpia

El 2008 vam començar a introduir forns solars a Lalibela i el massís d'Abune Yosef. Els forns solars són una mena de caixes estanques, amb un vidre a la part superior. Els raigs solars que entren dins la caixa no poden sortir i l'interior s'escalfa com si fos un forn convencional. És menys car que la cuina solar, però també més lent. Està especialment indicat per cuinar sense vigilar el menjar, però triga vàries hores en estar llest.

En una primera fase els forns solars van ser donats gratuïtament a les famílies amb més necessitats, escollides pels caps dels kebeles (municipis), com un sistema per donar a conèixer la nova tecnologia. Així, durant el 2008 i 2009 es van repartir 166 unitats. El 2011 vam iniciar la venda subvencionada, gràcies a donacions públiques i privades. El primer transport va ser de 72 forns solars, que es van vendre a una botiga de Lalibela, al mateix temps que una unitat es feia servir a l’exterior de la botiga. Per la nostra gran sorpresa, els 72 forns solars es van vendre en tan sols dos dies i moltes altres dones van expressar el seu desig de comprar-ne un de seguida que arribessin més. Malauradament, la manca de noves subvencions va fer impossible continuar enviant més forns solars a la zona per a la seva venda.


 

Promocionant la il·luminació solar a Uganda

El 2012 vam col·laborar amb diverses organitzacions per promocionar els petits llums solars, com a mètode alternatiu d’il·luminació a les perilloses i insalubres làmpades de querosè. En aquest vídeo s’explica el desenvolupament del projecte.

 


Difusió de cuines econòmiques a la regió de Bandiagara (Mali)

Aquest projecte es va realitzar conjuntament amb l'associació de dones AGVF i amb la col·laboració econòmica de l'empresa Europastry SA, el càmping Illa Mateua i la Diputació de Girona. Les cuines econòmiques són senzilles estructures metàl·liques fabricades amb restes de barrils que contenen el foc per cuinar, de forma que estalvien gairebé un 50% de llenya. La construcció la realitzen tècnics locals.


En una primera fase, es van fabricar i distribuir gratuïtament 120 cuines econòmiques a 60 escoles amb menjador escolar. Les escoles receptores de les cuines (dues cuines per escola), i més concretament les cuineres escolars, van rebre la donació amb molta satisfacció. L'ús d'aquestes cuines suposa una reducció del 50% o més en el consum de llenya i una significativa major rapidesa en el temps de cocció dels aliments. Pels mares i mares es també un gran ajut, ja que s’han de fer càrrec de aportar la llenya necessària per a què els seus fills i filles puguin menjar a l’escola, bé portant feixos o pagant els diners que costa la compra de la llenya.


En una segona fase es van fabricar 1000 cuines econòmiques de mida més petita, que es van vendre a preus subvencionats. Per a aquesta tasca es van formar dos ferrers i una animadora. Les cuines van despertar un gran interès entre la població. Amb els guanys obtinguts, AGVF va construir i distribuir més cuines, disminuint progressivament el percentatge subvencionat.

La venda va superar totes les expectatives. Si el nostre projecte implicava la creació d'un taller de construcció i la venda al 50% del preu de cost de 1000 unitats a la ciutat de Bandiagara i voltants, en el primer any es van vendre més de 4600 unitats a Bandiagara i altres petites localitats dels voltants: Ouroly, Dourou, Mory, Ningari, Odogou i Diangassagou.

El seguiment de les compradores després d'un temps de l'adquisició va indicar que la població del País Dogon havia entès la importància de les cuines millorades, que no solament proporcionen una cuina més ràpida, sinó que també poden estalviar diners en la compra de llenya i al mateix temps contribueixen a lluitar contra la desertització. La principal dificultat del projecte va ser l'augment del preu del barril metàl·lic (la primera matèria per a la construcció de les cuines surt de la reutilització d'aquests barrils), que es va encarir un 30% en pocs mesos.



Promoció i difusió de cuines econòmiques i forns solars al districte de Kaliro (Uganda)

En col·laboració amb una ong local que treballa en desenvolupament comunitari, es van difondre a aquesta zona ugandesa cuines econòmiques anomenades “rocket”, acompanyades en aquest cas pel que allà anomenen Hay basket o Fireless cooker, un cistell aïllat amb una gruixuda capa de cotó. Amb aquest estri, els aliments calents a la temperatura de cocció acaben de cuinar-se aprofitant la mateixa temperatura que ja tenen, tot reduint també el consum de llenya i fent possible un segon àpat del dia calent sense necessitat de tornar a cuinar.


Pel que fa als forns solars, es van destinar a grups de dones perquè poguessin iniciar petits negocis de fabricació de pa. Arreu d'Uganda es troba pa industrial de tipus motllo, pot ser herència del passat colonial anglès. El pa està ben arrelat a la seva cultura gastronòmica de forma que la contrapart local va veure una bona sortida a aquest negoci per les dones de la localitat.



Introducció de cuines econòmiques a Loum (Camerun)

Conjuntament amb l'ONGD Africa-Edusa, el 2010 es van portar 100 cuines econòmiques (rocket stoves) fabricades a Sud-àfrica i es van donar a conèixer a tres barris de Loum-Chantiers. A les beneficiàries se les convocava a sessions de formació, on s'explicava el funcionament de la cuina econòmica i els seus avantatges. Es bullia la mateixa quantitat d'aigua amb el foc a terra típic i amb la cuina econòmica, en ambdós casos amb la mateixa quantitat de llenya. Les dones poden comprovar com les econòmiques consumeixen menys llenya i fan molt menys fum. A més, funcionen amb branques i branquillons, un recurs desaprofitat actualment, doncs el foc es fa amb soques resultat de tallar grans arbres de la selva. Els branquillons, en canvi, estan sempre disponibles als camps de conreu o en forma de branques caigudes.

Un any més tard, a les cases visitades la cuina rocket es continuava utilitzant de forma habitual, en combinació amb la foguera de tres pedres. Les dones apreciaven molt el descens de fums a les seves cases. Utilitzaven les cuines rocket per cuinar les salses o menjar per poca gent. Algunes s'havien acostumat a aprofitar branques recollides a les plantacions i deixar-les assecar un parell de dies abans de fer-les servir. En general, les dones es mostraven satisfetes amb el producte i l'única observació és que voldrien que fos una mica més gran i potent, per poder eliminar definitivament la foguera de tres pedres.

 

 






Envia un missatge

Mantenim la teva info privada. Fent clic a Enviar
acceptes la política de privacitat

Vols rebre notícies, novetats...
sobre Fundació Sol Solidari?


Mantenim la teva info privada. Fent clic a Subscriure
acceptes la política de privacitat


Català   Español   English   |   Web ecològica     |   Avís Legal   |   © Fundació Sol Solidari

Inicia sessió